Esteu aquí

Crònica de la ruta "Sant Andreu cooperativista"

Dimarts 10 de desembre del 2019, dins del programa de la Festa Major de l’Ateneu L’Harmonia de Sant Andreu, vam fer la ruta “Sant Andreu cooperativista”, un itinerari pel passat i present de la tradició cooperativista i autogestionària de Sant Andreu. Moltes gràcies a totes les que vau assistir-hi i vau fer possible la ruta. I per aquelles que no vau poder venir, aquí un resum del que vam aprendre plegades: 

Sant Andreu és i ha estat un territori amb molta vida associativa, cultural i cooperativista, on les dones han jugat i juguen un paper central en la construcció i recreació quotidiana de la vida col·lectiva. Un espai on dia a dia les classes populars construeixen sobirania cultural i econòmica: garantint l’accés a la cultura i l’oci no consumista, promovent l’autoorganització per accedir a un habitatge digne i autogestionant diferents dimensions de la vida quotidiana. 

Per visibilitzar el paper i el compromís de les dones en l’enfortiment de la vida comunitària del barri, vam començar la ruta als Jardins Elisa García. Nascuda a Sant Andreu del Palomar l’any 1916, Elisa Garcia va treballar als tallers tèxtils de la Fabra i Coats, va ser militant de la UGT i membre de les Joventuts Cooperatistes de la cooperativa obrera de consum l’Andreuenca. Al 1936 va marxar al front d’Aragó per combatre al feixisme com a miliciana. Abans de marxar al front, va enviar una carta a sa mare, on mostrava el seu ferm compromís amb la revolució:

“No passeu pena per mi; procuraré que no em passi res: però si per casualitat em passés alguna cosa, penseu que altres com jo també haurien caigut. Si jo sabés que donant la meva vida es podria acabar amb els assassins de la classe treballadora, gustosa la donaria. Si us diguessin que la lluita no és pròpia de les dones, digueu que l'acompliment del deure revolucionari correspon a tota persona que no sigui covard. (...)”

Tot i la seva voluntat de combatre com a miliciana, expliquen que quan va arribar al front, la derivaren a fer feines d'infermeria. Aquell mateix any 36, va ser ferida per la metralla d’una bomba a Tardienta (Osca), i va acabar morint al poble de Sariñena, on cada any s’hi fa un petit acte d’homenatge per recordar la seva figura.

Després dels Jardins Elisa Garcia, vam anar a visitar l’edifici de l’antiga cooperativa de consum l’Andreuenca.  Avui, al número 263 del Carrer Gran de Sant Andreu, els baixos estan ocupats per una farmàcia, i no hi ha cap placa que deixi constància del passat cooperativista de l’edifici, senyal de tot el camí que ens queda per recordar i recuperar la memòria del moviment obrer de la ciutat. 

Creada entre 1879 i 1881 per obrers de l’Ateneu Obrer i de la Societat d’Oficials Paletes de Sant Andreu, l’Andreuenca va començar com una plataforma des de la qual les persones sòcies podien fer compres col·lectives per dotar-se d’aliments de qualitat i a bon preu, i evitant intermediaris. Amb els anys, van anar generant un excés de percepció, uns beneficis, que van permetre que la cooperativa generés polítiques socials autònomes per a que a les associades es protegissin mútuament de les contingències de la vida: al 1923 obríen una caixa mutualista per malaltia, i al 1926 ja cobríen la pensió de vellesa, el subsidi per invalidesa i la pensió de maternitat.  A més, l’any 1933 feien matança del porc, pesca salada, llegums cuits i tenien carnisseria pròpia. Des de l’Andreuenca també es van organitzar educacions amb socialistes i llibertaris (1931), es va crear un grup femení (1932), i es van crear les joventuts cooperatistes, que realitzaven sortides i seminaris d’estudi amb joves de diferents cooperatives de la ciutat.

En acabar a L’Andreuenca, vam anar a La Tribu, una llibreria independent i cooperativa situada al carrer Ponts i Gallarza n. 30. Oberta l’abril del 2019, organitza presentacions de llibres i grups de lectura per a criatures, joves i adultes. Vol ser un espai obert al poble, per promoure la lectura a totes les edats i amb una mirada inclusiva. A més, La Tribu forma part de la cooperativa El Cabàs d’Elisa, que a banda de la llibreria, es dedica al món de l’edició, la comunicació i la gestió cultural.

En sortir de La Tribu, vam anar agafar el carrer de les Monges. Un carrer que de 1937 a 1939 va ser anomenat carrer d’Elisa Garcia. L’Elisa continuava present en el recorregut. Seguint el seu rastre vam arribar a  La Cinètika, un espai autònom, anticapitalista  i feminista, a la Rambla Fabra i Puig n. 28. Es tracta d’un cinema construït en sòl de titularitat municipal i d’edificació privada, propietat de diferents bancs.

Portava temps abandonat, fins que fa tres anys va ser okupat i avui en dia és un espai que acull diferents projectes d’auto-gestió i suport mutu: una biblioteca crítica (El Sotrac), un taller de bicicletes i un gimnàs comunitari, un buc d’assaig per grups de música, una sala on s’hi fa teatre, i sales de cinema on hi ha projeccions cada dilluns, dijous i divendres al vespre. La Cinètika funciona de manera assembleària, amb una assemblea de gestió cada primer i tercer diumenge del mes, i una assemblea estratègica, l’últim diumenge de cada mes. A més a més, a la Cinètika s’hi troben diferents col·lectius i iniciatives com el Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu, l’Oficina d’okupació o el Seminari d’Economia Crítica.

La següent parada va ser l’Ateneu L’Harmonia, un espai ubicat dins del recinte de la Fabra i Coats que, com La Cinètika, aplega diferents activitats i col·lectius de Sant Andreu i deu la seva existència a la lluita i l’organització popular. L’any 2005, un grup de veïns i veïnes de diferents entitats de Sant Andreu, agrupades més tard en la Federació d’entitats socioculturals i de lleure de Sant Andreu de Palomar, van començar a pressionar a l’administració per disposar d’un equipament cultural i popular de gestió comunitària Després de 9 anys de feina, L’Harmonia obria les portes l’any 2014.

Dins L’Harmonia, hi vam conèixer les cooperatives de consum El Borró i El Borronet. Entre totes dues, apleguen unes 35 unitats de convivència que fan compres conjuntes d’aliments ecològics i de proximitat, per tal de gaudir d’aliments saludables, treballar per la sobirania alimentària i enfortir els llaços comunitaris.

Finalment, i dins del mateix recinte de la Fabra i Coats. vam anar a visitar la XES de Sant Andreu. Aquest grup local de la XES de Catalunya, és un node que enxarxa diferents iniciatives d’economia social i solidària de Sant Andreu, i vol ser un referent per aquelles persones que vulguin conèixer opcions de proveïdores de serveis i de consum responsable dins de l’ESS. 

Com hem vist, el moviment popular segueix viu a Sant Andreu, amb multitud de col·lectius i iniciatives que segueixen la tradició popular i comunitària que persones com Elisa Garcia van contribuir a crear. Que la seva figura ens serveixi de referència per seguir comunalitzant més esferes de les nostres vides i per reconèixer-nos com a moviment, establint aliances dins la diversitat, i fer un front comú que ens permeti garantir unes vides dignes de ser viscudes per a totes les classes populars.