Esteu aquí

Quan les organitzacions ens endinsem en l’economia feminista: una aposta valenta

He començat infinites vegades aquest article i l’he esborrat a continuació perquè no m’agrada, perquè repeteixo la teoria que totes tenim per la mà, perquè no sé quina forma donar-li que em deixi satisfeta.

Estava convençuda que em seria senzill escriure sobre la concreció de l’economia feminista, i la gràcia que em feia posar-m’hi d’entrada s’està convertint en un maldecap a mesura que passen els dies.

 

L’escola bressol on va la meva filla ha tancat per vacances, i encara se m’ha complicat més trobar estones de concentració davant de la pantalla. Suposo que va d’això, també, aterrar l’economia feminista en realitats quotidianes, i fer un text en aquestes condicions se’m fa una aposta ben intensa.

 

Dic aposta perquè abordo la pregunta de com puc fer política des d’escriure un article amb aquests malabars i amb totes les identitats que m’assalten ara: de persona, de dona, de mare, d’integrant de Matriu, de treballadora… I estirant d’aquest fil connecto amb una part important de l’essència de Matriu: el repte de fer política des de la complexitat de les nostres individualitats, de les relacions que establim entre nosaltres i més enllà, i del col·lectiu que configurem i som.

 

Per fer política, amb paraules d’Amaia P. Orozco, em refereixo a qüestionar el sistema, a posar en evidència tot allò que ens allunya de tenir en compte les nostres vides i la Vida i buscar maneres d’organitzar-nos, de relacionar-nos i d’estar que ens facin sentir més coherents i còmodes. A Matriu tenim viu el somni i volem ser un “lloc” des d’on atrevir-nos a mirar amb cura tot allò que ens impacta i reproduïm pel mer fet de formar part d’una societat capitalista, heteropatriarcal, neocolonial, racista, antropocèntrica i depredadora de la natura; i assajar maneres personals i comunes més respectuoses i sostenibles amb la Vida, traslladar-les més enllà de nosaltres, i enriquir-nos amb experiències d’altres grups.

 

Volem, doncs, una forma d’organitzar-nos, de treballar i de fer comunitat que ens cobreixi un bon tros necessitats i desitjos relacionades amb els diners, el reconeixement, la realització de cada una de nosaltres i com a grup, el suport emocional, la coherència amb les nostres idees, ideals i somnis… La inèrcia del capitalisme i les lògiques de mercat és tremenda, i això fa que preguntar-nos com volem ser i funcionar -o quina és la vida digna a Matriu i des de Matriu, amb termes d’economia feminista- sigui un procés. És una construcció que no s’acaba, que ens fa aprendre coses cada dia, i en què tenim més preguntes que respostes.

 

De fet, a mesura que avancem, les preguntes varien o les ordenem de manera diferent, però el cas és que sempre en tenim. Hi ha una qüestió de base, això sí, que és l’aposta per un treball profund de les relacions de poder: com fem ús del poder i n’assumim les responsabilitats que ens corresponen. És un treball que ens implica totes les esferes de la vida, i creiem que ens és un deure en el camí de voler posar les vides al centre, en la mesura de les possibilitats de cada una. Ho dic amb altres paraules, hem de poder reconèixer la nostra implicació en el fet de mantenir i formar part d’un sistema que posa al centre mercats i capitals en lloc de la Vida. I sí, no tenim totes la mateixa responsabilitat, però ens cal saber on som per encarar escenaris diferents.

 

I tot i que el treball de les relacions de poder ha de ser integral, si em centro en la realitat quotidiana de Matriu, em va bé tenir presents preguntes com aquestes: a què dediquem les hores i les energies de més qualitat del dia dins del projecte?, corresponen a allò que decidim prioritzar?, com podem ajustar-nos més a allò que volem i ens fa sentir més coherents?, com definim què són la producció i el treball a Matriu?, quin valor donem a cada tasca?, quina prioritat els donem a l’hora d’omplir el calendari?

 

I, tenint en compte el canvi de paradigma rotund que desitgem i les estratègies de transició que se suposa (i esperem!) que ens hi acosten, a dia d’avui i amb les necessitats, voluntats i possibilitats de què disposem, tenim el repte de definir on posem el focus de la nostra transformació. És a dir, quins compromisos assumim com a col·lectiu, i com ho fem per concretar-los.

 

De cara a la pràctica, comparteixo tot seguit alguns mecanismes que ens funcionen i alhora ens obren més debats. D’entrada, reconèixer la diversitat d’aportacions i de maneres de compensar-les. A Matriu volem valorar la diversitat com una riquesa: cada una de nosaltres ens dediquem de manera diferent al projecte i volem donar valor a les aportacions diverses, com són els coneixements, l’experiència, els gustos, les hores de treball, la disponibilitat o la responsabilitat. Si volem sortir de l’exclusiva de la lògica del mercat, ens preguntem de quines maneres podem compensar totes aquestes dedicacions. Per ara, contemplem els euros, les vacances, el reconeixement intern; però estem a la recerca de més respostes que ens serveixin.

 

En segon lloc, hem establert quatre tipus de reunions per garantir que tractem amb qualitat els temes que creiem que hem de cuidar: les reunions operatives les dediquem al seguiment dels projectes i del dia a dia de l’entitat; les reunions emocionals a tenir cura de com estem, donar espai a abordar els conflictes i malestars, poder-nos dir coses coses difícils i poder-nos apreciar. Al seu torn, les reunions estratègiques ens serveixen pels aspectes de visió i funcionament del projecte, i per debatre i crear discurs al voltant de temes organitzatius. Per últim, les reunions creatives són per donar forma a projectes, intervencions i continguts nous.

 

A la pràctica, aquest funcionament ens genera algunes dificultats relacionades amb la manca de temps i de diners (gran leitmotiv!). D’una banda, el fet de reflectir el valor del treball emocional, de cura i de reflexió que invertim com a organització en els pressupostos. De l’altra, el fet que algunes de nosaltres ens hem anat especialitzant en alguns temes -com l’economia, la comunicació o alguns dels projectes que fa un temps fèiem entre totes- ens duu a preguntar-nos com evitem que les reunions es converteixin en simples traspassos d’informació en lloc de ser espais de debat i d’enriquiment mutu.

 

En tercer lloc, creiem important definir i anar revisant uns criteris de sostenibilitat. Cuidar-nos passa perquè les nostres vides siguin sostenibles. Això vol dir que en el projecte adoptem un ritme compatible i sa amb les altres esferes de la vida, com són les maternitats, una altra feina, els estudis o altres activismes. I també vol dir que alhora assolim uns objectius monetaris mínims per viure amb tranquil·litat. En aquest aspecte i dit de pressa, ens trobem sovint superant els nostres límits.

 

Per últim, remarco un altre dels factors clau del projecte, l’equilibri entre les decisions individuals i les col·lectives, és a dir, com respectem els camins i decisions de cada una i gestionem com impacten en el col·lectiu; i com allò que decidim en col·lectiu ens repercuteix individualment. Ens posa sobre la taula la necessitat d’actualitzar l’horitzó comú del projecte, i alhora la de trobar la identitat de cada una dins de Matriu. En aquest sentit, em vénen al cap les preguntes: com podem donar-nos suport per créixer dins de Matriu com a persones i com a grup?, com podem enriquir-nos dels moments de recolliment i d’expansió de cada una?

 

En el procés d’anar dissenyant maneres de situar les vides al centre, empapar-nos de les teories de l’economia feminista ens és de gran ajuda, com també inspirar-nos amb debats i estratègies amb persones i col•lectius que no s’identifiquen com a feministes ni fent economia feminista. En definitiva, allò que ens mou és buscar solucions particulars que puguin aportar a processos de transformació més amplis o, com escriu Marina Garcés, contribuir a “crear des dels marges i ampliar els marges”.

Eugènia.